Sophie Taeuber-Arp al MoMA de NY

El MoMA de Nova York exposarà del 21 de novembre de 2021 al 12 de març de 2022 sota el títol “Living Abstraction: Sophie Taeuber-Arp” unes 400 obres de la polifacètica artista suïssa Sophie Taeuber-Arp. La mostra es composa de tèxtils, objectes d’arts aplicades, marionetes, dissenys d’interiors i arquitectònics, mobles, pintures i escultures en relleu, obres sobre paper, fotografies i una selecció d’impresos.

L’exposició pretén avançar en la comprensió de la distintiva pol·linització creuada d’aproximació a l’abstracció de Taeuber-Arp i explorar les diferents maneres en què el seu treball va desafiar els límits que separaven les Belles Arts de l’artesania i el disseny.

Sophie Taeuber, Swiss, 1889-1943 Military Guards (Die Wachen). 1918. Marionette for the play The King Stag (König Hirsch) by Carlo Gozzi, 1762. Adaptation by René Morax and Werner Wolff for the Swiss Marionette Theater, 1918; Carl Fischer, fabricator. Turned, painted wood and metal joints, 15 15/16 x 7 1/4″ (40.5 x 18.5 cm) Museum Bellerive, Kunstgewerbesammlung Museum für Gestaltung Zürich © 2006 Sophie Taeuber / Artists Rights Society (ARS), New York / VG Bild-Kunst, Bonn

Sophie Taeuber-Arp (Davos, Suïssa, 19 de gener de 1889 – Zuric, 13 de gener de 1943) va ser una de les artistes modernes amb més talent, i va crear treballs profundament innovadors en moltes disciplines. Aquesta exposició recorre la trajectòria de la seva carrera: des de professora d’arts aplicades, participant del moviment Dadà i creadora de tèxtils i objectes; al de dissenyadora de murals, vitralls, mobles, interiors i edificis; a pintora-escultora, editora de revistes i primera defensora de l’abstracció geomètrica. Per a Taeuber-Arp, l’abstracció sempre va estar connectada amb una realitat viscuda cada dia en la qual s’havien d’utilitzar i manipular objectes, espais per moure’s i obres d’art per mirar i experimentar. Les seves creacions responien al seu temps i lloc de realització, d’acord amb l’ambició expressada per Taeuber-Arp de fer “coses vives” amb “un nou estil que ens convé a nosaltres”. El seu moviment fluid entre gèneres, disciplines i rols creatius la fa especialment rellevant per als artistes contemporanis, mentre que la seva obra proposa una manera més oberta i inclusiva de pensar la història de l’art modern.