Història d’UNIMA Catalunya
L’embrió del que posteriorment es convertiria en Unima Catalunya començà a gestar-se vers els anys 1972-73 al voltant de l’Institut del Teatre de Barcelona. Allí s’hi reunien titellaires i companyies com L’Estaquirot, Titelles Babi, L’Espantall o Joan Baixas, entre els que germinà la idea de què calia crear algun tipus d’associació que aglutinés i donés veu al sector del teatre de titelles a Catalunya.
Cronològicament, aquestes inquietuds coincidiren amb el primer Festival Internacional de Titelles de Barcelona de l’any 1973, organitzat per l’Institut del Teatre i la Diputació de Barcelona.
Igualment important fou la creació de l’Escola de Titelles de l’Institut del Teatre l’any 1975-76 de la mà de Joan-Andreu Vallvé i Josep Maria Carbonell, ambdós integrants del grup L’Espantall. En paral·lel, i sempre en el si de l’Institut, s’establí el Taller de Marionetes del mestre anglès Harry V. Tozer, fet que permeté canalitzar el seu saber i magisteri a través de la docència, així com trobar una sortida i emplaçaments dignes a les seves marionetes, ponts de manipulació i altre material, que portaven anys fent-se malbé, acumulant pols i humitat en un local del Poble espanyol de Barcelona, que li havien promès condicionar per fer el seu propi teatre, i del que mai li van deixar obrir portes.
Pels volts de l’any 1976 es creà l’ACT (acrònim d’Associació Catalana de Titellaires), oberta no només a titellaires sinó també a grups d’animació i provinents del món del circ. Rel d’aquest fet, en Josep Maria Carbonell insistí en la necessitat de crear una associació dedicada exclusivament al teatre de titelles de Catalunya. Fou així que es pretengué crear una Unima Catalunya connectada directament amb Unima Internacional. Però degut a què els estatuts d’aquesta darrera, només reconeixen la possibilitat de crear centres nacionals d’Unima en un marc estatal, aquesta iniciativa es veié frustrada.
En qualsevol cas, Unima Catalunya es constituí com a associació, i els seus primers estatuts foren aprovats, a Barcelona el 14 de febrer de 1983. La primera Junta Directiva la composaren Llibert Albiol en qualitat de president, Eugenio Navarro evicepresident, Josep Maria Carbonell secretari, Teia Moner tresorera. I, com a vocals, Núria Benedicto, Josep Gómez, Alba Juanola, David Laín, Rosa M. Coca i Miquel Álvarez.
Des de la seva fundació, Unima Catalunya ha tingut una versió personalitzada del logotip d’Unima on, respectant-ne el cos central, aquest s’emmarca, sense desvirtuar-lo, en un arc de mig punt. Dissenyant-lo així, es va pretendre que aquest element constructiu estructural, esdevingués un identificador nostre, pel seu ús habitual en l’arquitectura tradicional catalana.
Paral·lelament, nasqueren Unima Andalucia, Unima Euskal-Herria i Unima Levante (posteriorment anomenada Unima País Valencià). Juntament amb Unima Catalunya, aquestes associacions es federaren l’any 1984 sota el paraigua i coordinació d’Unima Federación España. Posteriorment, s’hi afegirien d’altres centres territorials que han anat sorgint, com són: Titereros Asociados de Castilla La Mancha, Unima Aragón, Unima Asturias, Unima Castilla-La Mancha, Unima Castilla y León, Unima Extremadura, Unima Galicia, Unima Illes Balears, Unima Madrid i Unima Murcia.
Des de la seva constitució, Unima Catalunya col·laborà amb el Festival Internacional de Titelles i Teatre Visual de Barcelona (1973-2004) organitzat per l’Institut del Teatre. Es tractava d’un festival de caràcter bianual. A partir de 1983, en els anys alterns en què no se celebrava el Festival, Unima Catalunya organitzava la Mostra de Titelles de l’Estat espanyol.
L’associació també recolzà la creació, per part de la companyia La Fanfarra, del Teatre Malic (1984-2002), considerada la primera sala alternativa de Catalunya (i probablement també de tot l’Estat), la programació del qual tenia els titelles en lloc destacat. Es complia així una vella aspiració del gremi titellaire de la ciutat: la de tenir un espai d’exhibició digne per al teatre de titelles. En prengué en certa manera el testimoni la sala La Puntual, que obrí les seves portes el 2005.
L’any 1985 Unima Catalunya proposà el seu soci Eugenio Navarro com a president d’Unima Federación España, i aquest fou escollit per al càrrec. Sota el seu mandat (que finalitzà el 1989) s’endegà la carpa de la Maison d’Espagne en el marc del Festival Mondial des Théâtres de Marionnettes de Charleville-Mézières en l’edició de l’any 1988.
L’abril de 1986 aparegué el primer i únic número de la Revista d’Unima Catalunya “Llengüeta”. En les seves 18 pàgines hi havia articles d’opinió, ressenyes, entrevistes, calendari d’actuacions titellaires, notícies i bibliografia d’interès del sector, etc. Conformaven l’equip de redacció Pep Gómez, David Laín, Pepe Otal i Toni Rumbau. Les il·lustracions anaren a càrrec de Jesús M. Atienza i Pepe Otal. La producció l’assumiren Núria Benedicto i Biel Porcel.
Unima Catalunya lluità amb èxit, pels volts de l’any 1990, per preservar un focus d’agitació i d’aprenentatge titellaire com era la Casa Taller de Marionetas del seu soci, el titellaire Pepe Otal. Ubicada en una finca del barri de la Barceloneta que l’Ajuntament de Barcelona volia enderrocar, s’aconseguí finalment la cessió d’un nou espai als baixos del C. Guàrdia núm. 11, on roman encara.
El setembre de 1993 es creà una comissió solidària dins d’Unima Catalunya que donà lloc a la creació de Titelles per la Pau. L’objectiu era fer arribar als camps de refugiats i a comunitats marginals el somriure amb finalitats terapèutiques, així com un missatge de pau i solidaritat a través dels titelles.
Titelles per la Pau organitzà les següents expedicions:
- Novembre de 1993, expedició als camps de refugiats de Croàcia durant la guerra a l’ex-Iugoslàvia en col·laboració amb Pallassos sense Fronteres.
- Juliol de 1994, segona expedició als camps de refugiats de Croàcia en col·laboració amb Pallassos sense Fronteres.
- Juliol de 1995, expedició al Brasil en col·laboració amb Meninos da Rua.
- Maig de 1996, expedició als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf (Argèlia).
Titelles per la Pau, amb l’objectiu de recollir fons per a les seves activitats, realitzà i estigué present en:
- Setembre de 1993, dos dies d’actuacions al Centre Cívic Cotxeres de Sants de Barcelona.
- Cursos 1994/1995 i 1996/1997, actuacions en centres cívics de Barcelona durant la campanya “Titelles i Pallassos per la Pau” en col·laboració amb Pallassos sense Fronteres, organitzat per la regidora de Promocions Cíviques de l’Ajuntament de Barcelona.
- Edicions de postals i samarretes.
- Xerrades en institucions, escoles i associacions.
1996, Festa Club Súper 3
1997, Festa Club Súper 3
1996 i 1997, Fira de Teatre de Tàrrega.
Febrer de 1999, jornada d’actuacions per a Centre Amèrica a les Cotxeres de Sants de Barcelona. - Durant el curs 1998/1999, l’organització concentrà els seus esforços en ajudar econòmicament a Centre Amèrica arrel dels terratrèmols soferts a Nicaragua. L’aportació econòmica es destinà, entre d’altres coses, a l’organització de tallers de titelles.
- L’any 1999 es publicà el llibre “Cuaderno de Viaje”, que recollia les diferents expedicions realitzades per Titelles per la Pau. Les fotografies i textos eren de Jesús M. Atienza.
Cal afegir també que el 1993, ran de la malaltia que patia en Romà Martí de la companyia Badabadoc, Titelles per la Pau organitzà la Fira Titellaire de Caldes de Montbui per recaptar fons per ajudar-lo. Després, i fins a dia d’avui, es continua fent sota el nom de Festival de Titelles Romà Martí de Caldes de Montbui.
L’any 1996 Unima Catalunya, a iniciativa de Carles Cañellas que llavors era el seu president i conseller d’Unima Internacional, sol·licità al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la concessió de la Creu de Sant Jordi al mestre marionetista Harry V. Tozer, que li fou concedida, sent-li lliurada el 21 d’octubre de 1997. Posteriorment, el 10 de març de 1999 també li fou lliurada la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona, redactant i llegint públicament el seu panegíric el propi Carles Cañellas.
L’octubre de 1994 es creà l’Exposició dels Titellaires Catalans, que reunia peces dels titellaires d’Unima Catalunya, així com cessions de marionetes d’en Harry V. Tozer (provinents del fons de l’Institut del Teatre) i d’Hertha Frankel (del Marionetàrium del Tibidabo). Carles Cañellas en fou el promotor i comissari, fent-ne el disseny i la construcció del suport físic de l’exposició. També se li confià la responsabilitat de gestionar, custodiar, moure, muntar i fer la guia teatralitzada de l’exposició. S’exposà 27 vegades, amb un total de 377 dies i 105.770 visitants. Girant no tan sols per Catalunya, sinó també pel País Valencià, Balears i fins i tot Itàlia i Txèquia. Amb els fons recaptats es van finançar diverses activitats socials, solidàries i culturals vinculades als titelles i titellaires, com ara l’edició del llibre “El Teatre de Titelles a Catalunya” de la Biblioteca Serra D’Or, Publicacions de l’Abadia de Montserrat al 1998.
Pels tombants de l’any 2000, la junta d’Unima Catalunya començà a realitzar els primers passos per estudiar la possibilitat de dotar l’associació d’una orientació, o com a mínim d’una comissió, que pogués fer front i donar respostes a les necessitats i inquietuds professionals dels seus associats. Malauradament, la iniciativa tingué una escassíssima resposta entre els socis i la junta veié com es frustrava un projecte en el qual s’hi havien invertit no pocs esforços.
Seguiren temps d’abandó i d’inactivitat a Unima Catalunya. Intentaren revifar l’associació la titellaire Mónica Pes (cap a l’any 2008) i, posteriorment, Emília Lang i Eduard Blanch, membres de la companyia Pea Grean Boat, però sense èxit.
Aquesta situació s’interrompé l’any 2012 quan, a iniciativa d’un grup de veterans (David Laín, Carles Cañellas, Eugenio Navarro i Jesús M. Atienza), es decidí revitalitzar l’associació promovent que cares noves i joves s’integressin en una nova junta. Aquesta es constituí després de les eleccions del mes de novembre: Xesco Quadras com a president, Helena de Sola secretària, Pere Bigas tresorer i Valentina Raposo, Ramón Pascual i Joan Reverté com a vocals. La nova junta s’encarregà en primer lloc de tramitar la readmissió d’Unima Catalunya dins d’Unima Federación España.
El 2012 i 2013, Unima Catalunya gestionà amb l’Ajuntament de Girona la recuperació de la carpa de Sant Marçal per tal de preservar la tradicional programació de teatre de titelles durant les festes de Sant Narcís.
Després d’un estudi en profunditat sobre les vies possibles per legalitzar l’exercici titellaire a barret a la via pública a Barcelona, un primer projecte arrencà la primavera de 2014 al barri d’Hostafrancs en col·laboració amb la FAECH (Federació d’Associacions, Entitats i Comissions d’Hostafrancs) i la regidoria de cultura del Districte de Sants-Montjuïc.
L’any 2014 s’obtingué la inclusió de l’ofici de titellaire dins del repertori de famílies d’oficis artesans, oficialment reconegut per la Generalitat de Catalunya.
A principis de 2015, Unima Catalunya col·laborà en la creació d’un cens titellaire actualitzat disponible en l’exposició i festival IF celebrat entre els mesos d’octubre de 2015 i gener de 2016 al Centre d’Arts Santa Mònica. Fruit de tot això, amb la col·laboració dels membres de la Junta d’Unima Catalunya Eudald Ferré, Lídia Clua, Glòria Arrufat, Carles Cañellas, Xesco Quadras i Pere Bigas en l’autoria i amb la participació principal de Toni Rumbau com a autor i redactor, és l’Estudi del 2017 “El sector del Teatre Visual i de Titelles a Catalunya”, que ha estat lliurat a l’ICEC Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
