El passat divendres 22 d’octubre 2021 a la tarda, vam poder gaudir de la 4a xerrada en línia «Parlem de Titelles». Aquest cop la vam mantenir amb el titellaire italià Gigio Brunello, amb la traducció i moderació d’en Carles Cañellas. Amb més de vuitanta inscrits, vam batre tots els registres que teníem fins ara amb les xerrades. Senyal de què la dramatúrgia és un tema que interessa i molt.
La xerrada, com sempre distesa i espontània, es va estructurar en diversos blocs, fent un repàs a les línies mestres del que en Gigio aplica en les seves dramatúrgies per a Teatre de Titelles i Figures Animades. El seu concepte és trencador i imaginatiu, com ho va demostrar amb exemples pràctics, basats en els seus propis espectacles i la seva llarga trajectòria com a titellaire i dramaturg.
Explica que prefereix escriure per encàrrec, que cada proposta que li arriba se la pren com un repte on explorar i provar de trencar amb els tòpics, com els de «és que s’ha fet sempre així«. Donar la volta a les coses, mostrar-les des d’un altre punt de vista per obtenir una altra perspectiva, nova, diferent, amb la que assolir el seu objectiu dramatúrgic.
Ple de passió i convenciment defensa que el teatre de titelles és tota una altra cosa. Que amb els titelles pots arribar allà on els actors de carn i ossos no podran arribar mai. Que el Teatre de Titelles ha de fer diferent del que es fa amb el teatre de text. No serveix que un titella parli i digui el text com un actor de prosa. Ha de tenir la seva pròpia manera de fer, jugant amb l’absurd, amb la sorpresa visual, amb la imaginació.
Compara la dramatúrgia per a titelles amb les paràboles, amb l’ús de les metàfores. Explicar una cosa per parlar d’una altra. Per exemple, si vols parlar de la guerra, no situaràs mai l’acció en la guerra, sinó que la guerra hi apareixerà quan entri en escena un factor que ens la faci present, ja sigui un objecte, una persona, un record.
El marc -diu- és el més important. Has de saber posar el marc físic i narratiu adequat a la història que vols explicar. El marc és el que crearà la tensió i enganxarà el públic, fent-los mantenir l’interès per seguir-la fins al final. Un error a l’hora de triar-lo, farà que la història sigui banal, sense importància, prescindible, intranscendent.
Gairebé una hora i tres quarts de passió titellaire, que no es va fer gens feixuga tot i la obligada traducció al castellà. gràcies al contingut i a la seva manera d’explicar anècdotes, experiències.
Els comentaris d’agraïment penjats al xat pels assistents, corroboren el bon resultat obtingut i ens esperonen a seguir amb aquestes xerrades trimestrals al voltant del Teatre de titelles i arts associades el 2022.
text: Carles Cañellas.
fotos: captura d’imatge del vídeo de la xerrada.
