L’any 2009 la titellaire i antropòloga Cristina Robledillo va fer un estudi sobre les dones titellaires a Catalunya “Títeres en femenino”. Amb aquest estudi va detectar que a partir de l’any 2000 hi havia hagut un boom de dones titellaires de diferents generacions… però que no es coneixien. Es va proposar fer una trobada generacional, un sopar-cabaret a la Casa Taller de Marionetes de Pepe Otal per compartir com se sentien: totes van estar d’acord en què sobretot els hi faltava visibilització. Arran d’aquesta trobada es va crear una plataforma per recopilar dades. De la relació entre l’Associació Casa Taller Pepe Otal i el projecte “Dones i Mans”, va sorgir la idea de fer un festival, per mostrar les iniciatives femenines i el 23 d’octubre de 2010 es va fer la primera edició al carrer La Guàrdia de Barcelona, on hi ha la Casa Taller. I una segona edició l’any següent, el 2011.
Per documentar les entrevistes del projecte, la Cristina li va demanar al Jesús Atienza que fes fotos a les dones titellaires. Més tard quan la Sala Fènix de Barcelona li va demanar muntar una exposició, va pensar en aquest material fotogràfic per fer-la.
Tretze anys més tard, vam recuperar la iniciativa des d’UNIMA Catalunya, amb la col·laboració de la Casa Taller de Marionetes de Pepe Otal.
I ho hem fet realitat, no sense entrebancs amb l’Ajuntament de la ciutat: per una banda, l’ICUB ens va concedir una petita subvenció, però alhora el Districte ens va denegar el permís per fer el festival al carrer La Guàrdia, on s’havien fet les altres edicions. Així que no vam tenir més remei que fer la major part de les actuacions a dins la Casa Taller.
I finalment, el 19 d’octubre des de les 5 de la tarda fins a les 10 de la nit, van actuar diverses companyies de titellaires en femení:
Dues companyies per a públic familiar i infantil, Kali Teatre amb No tinc por i Alma i la mar de contes amb El xai que va venir a sopar, van compatir escenari i van agradar molt als més menuts.
A partir de les 6 de la tarda, abans que es fes fosc, tres companyies de l’Associació Casa Taller: Eva Navarro, de la Cia. Clancarakol amb Bajo el mar, Cia. Nuro amb Veneno puro, Cia. Batiburrillo amb Vladi y Pedazo, varen actuar al carrer, sense haver de tallar-lo, cosa que ens va permetre oferir les actuacions, no només al públic titellaire, sinó també al veïnat i vianants, aprofundint en la idea de festival obert a tothom i gratuït.
Després d’una pausa on la gent va poder gaudir de l’exposició de fotos de Jesús Atienza a dins del local de la Casa Taller, tres companyies més van actuar a l’escenari de dins: La Sola Cia amb Equilibris, Cia. Encendres amb La iaia i Maria Palomo amb Bostikianes. Espectacles per a adults, on es van poder veure els treballs de les més joves i de les més veteranes. Propostes interessants, molt diferents entre si, que van agradar.
Tot el festival el va presentar Laura Guiteras que també va ajudar a dinamitzar els diferents espais.
I Toni Rumbau ens va fer una crònica excel·lent. (Vegeu-la a la revista putxinel·li)
El resultat és que estem molt contentes de mostrar les noves realitats del món titellaire femení, que continua tenint molta qualitat i que a més ha integrat i inclòs tant la temàtica de dones, com l’humor en femení i totes les identitats diferents i gèneres divergents. La col·laboració d’UNIMA amb la Casa Taller va funcionar molt bé i fent aquesta trobada vam tenir l’oportunitat de conèixer-nos i compartir experiències personals i professionals.
Finalment, de cara al futur del festival estem en converses amb el Districte de Ciutat Vella que sembla estar interessat en promocionar i donar suport a la pròxima edició. Hem tret com a conclusió que l’esforç va valdre molt la pena, però que s’ha d’organitzar amb més temps i comptant amb més recursos. Vam haver de tirar molt de voluntariat tant d’UNIMA com de la Casa Taller per assolir l’èxit obtingut.
Teia Moner i Ariadna Martí, Comissió del Festival
