Actualitat Unima Catalunya

UNIMA Catalunya, l’associació dels titellaires catalans, va complir 40 anys el 2023. Una xifra rodona i per celebrar, ja que no cada dia les associacions sectorials arriben a aquesta edat. Clar que la UNIMA Internacional ja ha arribat als 95 anys, tenint en compte que va néixer el 1929 a Praga.

S’ha de dir, que ja l’any 1976 es va crear l’Associació Catalana de Titellaires. I el 14 de febrer de 1983, la pràctica totalitat dels titellaires de Catalunya van decidir ajuntar-se sota el paraigua de la UNIMA Internacional. Un any després, neix l’anomenada UNIMA Federació Espanya, que engloba les distintes associacions del país. Fites importants en la història dels titelles a casa nostra, degudes en bona part a l’entrega i a la visió estratègica posada per en Josep Ma. Carbonell.

Podem estar contents, sí, i hem de celebrar amb orgull aquest quaranta aniversari, però alhora hem de ser crítics i cauts, quan mirem el present i el futur, que tothom veu tan incert. També ho és pel sector del Teatre de Titelles, Visual i d’Objectes?

La incertesa inunda avui el món. La vocació de pau i diàleg que ha caracteritzat els últims decennis de la història d’Europa, sembla estar en perill. Per altra part, el canvi climàtic ens obliga a responsabilitzar-nos com mai ho havíem fet abans.

Responsabilitat: com a professionals, i com a persones implicades en una mirada crítica, constructiva i humanitzadora de la realitat. Responsabilitat com artistes i com col·lectiu obert a la pràctica contemporània de l’art i del teatre. En aquest sentit, UNIMA és l’espai on els titellaires podem valorar les nostres aportacions i alhora millorar-les amb el diàleg i l’encreuament productiu amb la societat que ens mira i ens acull.

El nostre teatre, que té les figures, les imatges i els objectes com l’eix de la seva feina, entronca avui amb un món que segueix la mateixa direcció, tot ficat però en aquesta mena de «teatre imaginari digital» en què s’estan convertint les noves tecnologies de la imatge i la comunicació. I mentre la tecnologia s’aparta de les persones, dels seus cossos i realitats tàctils, el nostre teatre, al contrari, busca la presència, el contacte físic, la comunicació directa, cara a cara.

Aquesta és la nostra riquesa i segurament el nostre futur. Perquè només l’honestedat i la presència del ritus teatral entre les persones, mediatitzat pels objectes, els cossos, les figures i les imatges, és capaç de posar autoconsciència i, per tant, mirada crítica al teatre.

Enfront de la tecnologia immersiva, que xucla i es menja l’espectador, el teatre respecta i imposa distància, indispensable per garantir la llibertat.

Potser per això el nostre sector avui és tan important, no només per a nosaltres, que vivim de la nostra feina, sinó per la mateixa societat, que necessita aquesta mirada transversal i polièdrica que travessa les distintes maneres de ser en aquest món. Figures, titelles, efígies, objectes, màscares, maniquins, ombres i persones al seu voltant. Distància i miralls per conèixer-nos millor i ser més humans.

Toni Rumbau
Junta d’UNIMA Catalunya